Sempre amb el teu somriure.
Enfrontar-se a la pressió d’un full en blanc és encarar-se a les emocions, als sentiments.
Enfrontar-se a la pressió d’un full en blanc és encarar-se a les emocions, als sentiments. Aquesta batalla està sent difícil, però amb les poques forces que ens queden, per a tu, AVIA, ens hi enfrontarem. Són aquestes forces les que tu ens has ensenyat a guardar durant tots aquests anys. Fa gairebé un any, amb la mort de l’avi, ens vas demostrar un cop més que, fins i tot en els pitjors moments, són aquestes forces (tot i que inundades de dolor) les que ens mantenen serens i en peu.
Sempre amb el teu somriure.
Vas estimar a l’avi, vas estimar-lo molt. Un amor incondicional, admirable i flagrant. Ho has donat tot per a ell, i això és el que a tu et feia feliç. Amb ell vas estimar la terra, la natura i les flors. Amb tu, no existien els estius sense l’olor de margarita i ginesta.
I sempre aquell somriure.
Amb la constància i paciencia vas pujar a la Dolors, la Mei i la Nuri i, sens dubte, els vas saber transmetre el carinyo i el respecte que et definien; les bones paraules i la dolçor de la teva veu. Els vestits amb els que gaudies; tant fent-los com lluint-los.
Amb alegria vivies el dia a dia. Amb alegria, elegància i serenitat has aconseguit que el teu afecte perduri en les memòries de tots nosaltres. T’has cuidat de tots els que t’hem envoltat. Has acceptat i tractat com a tres fills més al Joan, el Xavier I el Xevi. Has comptat amb la companyia d’una germana I un cunyat amb els que us heu estimat i respectat sempre.
I sempre aquell somriure.
Has lluitat contra una malaltia cruel; ho has fet, una vegada mes, amb força i constància. Tots hem lluitat amb tu, Aixa com tu ho has fet sempre per nosaltres.
I sempre aquell somriure.
Els teus nets hem sigut els darrers en aprendre de tu. Ens has vist néixer, ens has vist caminar, ens has vist caure i ens has enseñita a tornar-nos a aixecar. Ens has fet jugar, ens has fet riure. Ens has demostrat que amb educació i humilitat, es pot avançar per camins més dolços i camins més aspres. Amb tu hem après a mirar la vida amb bons ulls. Amb tu hem descobert que amb un granet de sorra cada dia, es poden alçar muntanyes molt altes.
I sempre aquell somriure.
Creieu que podrem oblidar el seu somriure? Jo no.
Això no és un adéu, és un per sempre.
Airí Dordas Perpinyà.
=====================================
Esta vez, además de las esquelas de la segunda publicación, me gustaría rendir un pequeño homenaje mediante esta fotografía al capellán de nuestro pueblo, también fallecido, que reposa ahora en nuestro cementerio.
Aquilino Rollon i Blázquez
Falleció en Campelles, 16 de mayo de 2005 a la edad de 74 años
Bernabea Martínez Mansilla
Falleció en Barcelona el 10 de octubre de 2006 a la edad de 80 años
Falleció en Barcelona el 10 de octubre de 2006 a la edad de 80 años
José Sangrá Bosch
Falleció en Barcelona el 29 de abril de 2008 a la edad de 85 años
Mª Mercè Palau Castany de Pineda
Falleció en Vic, el 3 de enero de 1999 a la edad de 44 años
Núria Bartès-Peiris i Casas
Falleció en Campelles, el 15 de junio de 2006 a la edad de 53 años
